Diumenge 19 de febrer / 19.30 h
Traska Truska · Molins de Rei
12 € anticipada / 15 € taquilla
Comprar entrades

 
Feliu Ventura, veu. Borja Penalba, guitarres, acordió, percussions, veus. Sarà Chordà, cello, veus.

Feliu Ventura “Música i Lletra”

Després de més de cinc anys de silenci discogràfic, el cantant xativí Feliu Ventura ens presenta el seu nou disc titulat “Música i lletra” (Propaganda pel fet! – 2011), un treball colpidor a base de música i lletra.

Després dels seus dos anteriors llarga durada i del disc en directe amb Lluís Llach “Que no s’apague la llum” (Propaganda pel fet! – 2005), Ventura torna a la palestra amb un disc de mínims, nu, sense artificis. La cançó, amb música i lletra. L’arrel de l’assumpte. L’essència, com un flascó transparent que ens deixa veure-hi a l’interior.

Tal i com explica el mateix autor, no sempre es pot fer un disc cada any i cal el temps necessari per bastir una obra amb qualitat. Amb “Música i lletra” Feliu Ventura aconsegueix situar-se en un difícil però valuós punt equidistant entre el respecte a la tradició mediterrània de la riba valenciana i la contemporaneïtat de certa estètica pop amb continguts compromesos.

Les dotze cançons de “Música i lletra” mantenen una unitat musical ferma basada en un concepte que ha anat a missa: menys és més, com en directe. Les guitarres acústiques, l’acordió i la percussió menor de Borja Penalba, que també ha aportat valuosos cors. El violoncel de Sara Chordà. L’slide i la guitarra espanyola de Pau Figueres. El violí i la viola de Miquel Córdoba. I la veu de Feliu. Una veu que ens torna a posar sobre la pista dels seus orígens orgullosament socarrats a “Història d’un sofà” i que s’alça davant la crua realitat de manera clara i loquaç a “Torn de preguntes”, compromesa i sense vacil•lar a “País de carretera”. Feliu té una sensibilitat especial i ho transmet en la seva escriptura (de la qual se n’han apoderat artistes de diverses disciplines com Obrint Pas, Miquel Gil, Lluís Danés o Pep Gimeno ‘Botifarra’). Et parli de responsabilitats cabdals com alimentar amb l’esperança la propera generació, a “Present”; sigui rendint homenatge a l’anònima i oblidada resistència saharauí o a figures cabdals amb noms i cognoms de la seva biografia (a “Lluna de safrà” i “Cor polissó”); sigui recuperant la màgia dels contes amb un toc únic d’humor i sàtira, a “El nus de la corbata”, Feliu escriu, després canta i tu ja estàs tocat.

L’envit que Ventura planteja amb “Música i lletra” era perillós en els temps que corren, però el pal de paller que aguanta el nou treball és, demostrat, ferm. Feliu Ventura se n’ha sortit i “Música i lletra” n’és el testimoni, a més de ser des d’ara mateix el seu millor disc fins a la data. Feliu Ventura, com deia Ovidi, no se’n va (perquè no ha marxat mai), és qui torna. De Xàtiva, al món, amb música i lletra. Tan senzill com això.

Concert dins del cicle BarnaSants