Tardes que esclaten com si fossin matins, aspiren a ser una cançó, provar una vegada l’amor, tenir set tota la vida. Romàntic i nostàlgic, també estranyament optimista, el quart àlbum de Mishima Set Tota La Vida (Sinnamon Records, 07), ens endinsa una vegada més en el cor i el cap de David Carabén, compositor cabdal, antiheroi romàntic de veu personal i ploma precisa.

Formats a Barcelona el 1999, Mishima debuten l’any 2000 amb Lipstick Traces, un primer disc cantat en anglès amb el que van aconseguir l’aplaudiment de la crítica especialitzada que no va estalviar comparacions amb mestres de l’orfebreria pop com ara Arab Strap, The Magnetic Fields o The Divine Comedy, i al que va seguir el també brillant The Fall of Public Man (2003), amb el que van continuar augmentant el seu prestigi. Encara que no va ser fins a la publicació del seu tercer disc Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005) quan Mishima va donar un veritable salt qualitatiu i quantitatiu que els va fer multiplicar seguidors i elogis gràcies a un disc cantat gairebé integrament en català amb el que per fi semblaven atrevir-se a ser cent per cent ells mateixos. Considerat com el seu disc de maduresa a Trucar a casa..., David Carabén i la resta de l’equip de Mishima - Marc Lloret (ex Felicidad Blanch), Dani Vega (Egotrip, Vyvian), Oscar d’Aniello (Facto Delafé y las Flores Azules) i Dani Acedo (Vyvian) - van aconseguir construir un precís àlbum d’imatges quotidianes amb el que els petits gestos (trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa) cobraven sentit.

Amb una marcada vocació literària - per això agafen el seu nom del malaguanyat escriptor japonès Yukio Mishima - per al seu quart àlbum David Carabén ha escrit de nou unes cançons-històries cantades en català i que s’envolten de melodies a mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, en l’estela de propostes tan personals com les de The National o Lambchop. Per a l’enregistrament de Set Tota La Vida, Mishima va traslladar-se als estudis del mític productor Paco Loco a El Puerto de Santa María, una experiència tremendament positiva en vistes els resultats i de les seves pròpies impressions. Allí van acabar de donar forma als catorze temes que conformen un disc lluminós amb els que aferrar-se a l’ara i mirar al futur, essent conscients de tot el que encara no s’ha aconseguit i encara així estar tranquils, tal com recita Carabén amb la seva veu greu i càlida a Neix el món dintre l’ull, un dels grans temes del disc. Un àlbum que ens parla de grans temes com ara la porosa frontera que separa l’amor de la bellesa (La forma d’un sentit, Em deuria enamorar, Vine), d’allò que desitges i t’esclavitza (El temple, Llavors tu simplement, Set Tota La Vida), però també de la bellesa efímera dels ametllers florits (musicant un preciós poema de Joan Maragall a Els ametllers) o del que es pot veure des del teu balcó (D’un costat del carrer, que ben mirat no deixa de ser una cançó d’amor). Tot això envoltat en melodies aparentment senzilles, amb crescendos de guitarres, pianos i bateries, i vestides amb els preciosos arranjaments amb els que Mishima ja ens té acostumats. Malgrat seguir mantenint una certa intimitat en el seu so, Set Tota La Vida és un disc més cru i contundent que els anteriors de la banda, construït a partir de cançons més curtes i directes i que assumeix més riscos en els arranjaments i en la producció; que es miren més en la manca d’artificis de la música d’arrel nordamericana que en la sofisticació del pop britànic. Un disc que és, a la fi, un pas més en l’intrèpid camí d’una banda que fa temps va oblidar la por i que segueix disposada a seguir sempre creixent.

El trio ha estat sempre una formació de referència per a qualsevol pianista. La formació del Joan Monné trio es remunta a l'any 1990, quan estudiava al Taller de Músics amb Rai Ferrer i Xavi Maureta. El 1993, David Xirgu va passar a ser el bateria del grup, i és amb aquesta formació amb la que gravarien el primer disc del trio, "Son Song", amb el que van guanyar el premi al millor disc de l'any 1995 de l'AMJC (Associació de Músics de Jazz de Catalunya). Més endavant, el 2000, el trio va gravar el seu segon disc, "Mireia". Aquest mateix trio seria l'embrió del quartet de Carme Canela, amb qui varen gravar dos discos més: "Introducing Carme Canela and trio", pel que varen rebre el premi al Disc Català de l'Any 1996 de Ràdio 4, i "Iris", gravat l'any 2003.

Després d'un temps sense una activitat continuada i estable, el Joan Monné Trio torna amb Bori Albero al contrabaix. D'aquesta manera es combina l'energia, la vitalitat i l'espontaneïtat d'un dels exponents de les noves generacions de músics de jazz del país amb l'experiència d'un músic com David Xirgu, que ha participat en infinitat de projectes ben diversos.

Amb aquesta nova formació han gravat el tercer disc del trio, "Standards", l'any 2008. El repertori estarà format íntegrament per arranjaments i reinterpretacions de standards com "I love you", "I'll be seeing you", "My one and only love", o temes com “Solar”, de Miles Davis, "Whisper not", de Benny Golson, o “Turn out the stars”, de Bill Evans.

Ritme, ritme, ritme… percussió, pulsació, embalum acústic… El blues retruny des de la guitarra i colpeja el contrabaix, rebotant en els tambors i encomanant-se a l´harmònica… per emergir de la gola amb força ancestral… Big Mama reinterpreta el blues flanquejada per tres músics excepcionals tot jugant amb la sonoritat sorgida d´una factoria d´emocions.

Tandoori Lenoir

29 de maig a les 21.30 hores
Auditori Barradas (Hospitalet)
15 euros

Dani Nel·lo - saxo tenor, saxo bariton i harmònica; Jaume Badrenas - saxo alt, saxo tenor i clarinet; August Tharrats – piano; Amadeu Casas – guitarra; Artur Regada –contrabaix; Anton Jarl - bateria

Amb quasi deu anys d’història a les espatlles i amb una formació estable des dels seus inicis Tandoori LeNoir ofereix una particular barreja d’estils (Blues, Jazz i Swing), que conflueixen en un brillant RITHM’&’BLUES que assegura un espectacle calent però divertit i d’alta qualitat musical.

Tandoori LeNoir, a més, compta amb un grapat de músics de primera línia provinents de les bandes més prestigioses del país.

Els seus directes suposen un viatge musical que fan palès l’equilibri i la qualitat d’una formació sense líders o més aviat en la que tots ho són, pel protagonisme de cadascun a l’escenari i oferint un repertori que inclou també temes propis, i amb els que la paraules dinamisme, festa i qualitat acaben tenint el mateix significat.